El científic estudia l’impacte ambiental del plom utilitzat en la munició de caça i les seves conseqüències en les poblacions de voltor comú a Espanya
Voltors comuns. | Rafael Mateo
Cada any s’alliberen al medi ambient de la Unió Europea al voltant de 44.000 tones de plom, un metall pesant tòxic, procedents del tir esportiu, la caça i la pesca, segons estima l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA, per les seves sigles en anglès). El 2023 es va prohibir la munició de plom als aiguamolls de la Unió Europea, però encara es pot utilitzar a la resta del territori. Aquest 2026, la Comissió Europea ha proposat als estats membres que es prohibeixin els cartutxos de perdigons de plom en la caça després d’un període de transició de cinc anys, mentre que les bales de plom podrien continuar utilitzant-se. Els estats membres votaran aquest esborrany o en proposaran una versió revisada aquesta primavera.
Malgrat que des de fa segles se sap que no hi ha cap dosi segura d’exposició al plom, el seu ús en la caça i el tir esportiu no s’havia prohibit “per la inèrcia i la manca d’alternatives”, indica Rafael Mateo, investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) de Barcelona, un centre del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). El científic explica que la substitució del plom per acer en la caça reduiria la intoxicació dels voltors per aquest metall.
Voltors intoxicats per plom a causa de la munició de caça
L’IDAEA-CSIC participa en investigacions que permeten quantificar els impactes ambientals del plom utilitzat en la munició de caça.
“El plom és un metall que, per les seves característiques físiques, és òptim per a la munició: és dens i tou, amb poc risc de rebot i de danyar els canons de l’escopeta. Quan impacta amb l’animal, no el travessa netament, sinó que es deforma i allibera molta energia en l’impacte”, assenyala Mateo, que també va ser director de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC).
Tanmateix, només una petita part dels perdigons de plom disparats arriben a les preses. La resta s’alliberen al medi ambient, on poden ser ingerits per aus que els confonen amb aliment o amb petites pedres que utilitzen per digerir el menjar. La ingestió de perdigons de plom gastats provoca intoxicació per plom en moltes espècies d’aus.
Un estudi de l’any 2009 en què va participar Mateo va estimar que l’enverinament per plom provoca la mort d’un milió d’aus silvestres cada any a Europa, i és responsable del 8,9% de la mortalitat estimada en aus aquàtiques europees. El plumbisme, l’enverinament causat per l’acumulació de plom al cos, afecta totes les aus terrestres a Espanya, segons un estudi de l’any 2024 encarregat per SEO/BirdLife a l’IREC i a l’IDAEA, del qual Rafael Mateo és coautor.
Bales i munició de plom. | Rafael Mateo
L’ECHA assenyala que descartar la carn al voltant de la ferida i retirar els fragments visibles de plom no és suficient per eliminar tot el plom present, ja que poden quedar-ne partícules microscòpiques.
Un estudi liderat per Mateo ha trobat nivells elevats de plom en sang en el 57,7% dels voltors comuns a Espanya, país que acull el 90% dels voltors comuns de tot Europa. El treball, publicat a Environmental Pollution, va detectar partícules de munició en l’11% de les egagròpiles, les boles de material no digerit que regurgiten les aus rapinyaires. L’estudi conclou que els cadàvers d’animals de caça major amb fragments de bala van ser la principal font d’exposició al plom. Mateo estima que el 3,7% dels voltors podrien estar ingerint munició de plom diàriament.
“És cert que la població de voltors està augmentant en lloc de disminuir, però això es deu al fet que cada cop s’alimenten més d’animals procedents de la ramaderia, sense presència de plom”, explica l’investigador.
Afegeix que “sense aquesta font d’aliment, la població disminuiria notablement. Si els voltors s’alimentessin només de carn de caça amb plom, una proporció encara més gran d’individus s’intoxicaria”.
Per tot això, Rafael Mateo és un dels més de 100 científics que aquest juny van enviar una carta al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) demanant la prohibició total, sense excepcions, de l’ús del plom en la caça i la pesca. La munició de plom “representa un problema sanitari per als consumidors habituals de carn de caça”, indiquen els investigadors signants de la carta.
Alternatives al plom
Hi ha precedents de prohibicions d’aquest metall pesant: l’ús del tetraetil de plom i altres compostos plomosos a la gasolina per augmentar l’índex d’octà es va prohibir a Espanya el 2001.
“Gràcies a aquesta mesura, es va observar una disminució de les concentracions de plom tant al medi ambient com en les persones”, assenyala Joan O. Grimalt, químic i investigador de l’IDAEA.
L’ECHA també apunta a les bales de bismut i de tungstè com a alternatives a les de plom. Aquestes opcions es poden utilitzar en qualsevol escopeta, incloses les més antigues, que poden no ser adequades per als perdigons d’acer. Tot i això, la majoria d’escopetes existents no hauran de ser substituïdes. La munició d’acer estàndard es pot utilitzar en la majoria d’escopetes homologades, segons l’agència europea.
Cada any s’alliberen al medi ambient de la Unió Europea al voltant de 44.000 tones de plom. | Pixabay
Actualment, l’acer és un bon substitut del plom i ja s’utilitza als aiguamolls. “Es continua caçant en els mateixos nivells. Els caçadors reconeixen que la munició és igual d’efectiva que la de plom”, explica Mateo. Quan es dispara a l’aire, com en la caça de tords i coloms, “l’acer no presenta risc perquè no hi ha possibilitat de rebot”. A més, el preu dels perdigons i dels cartutxos d’acer és similar al del plom, destaca l’investigador de l’IDAEA.
“Hi ha solucions als riscos que suposa l’exposició alimentària al plom procedent de la munició tant per als humans com per a la fauna salvatge, solucions que els legisladors i reguladors han de considerar exhaustivament i aplicar sense demora”, assenyala Rafael Mateo en un article publicat el 2025 juntament amb investigadors de la Universitat de Cambridge (Regne Unit) i la Universitat d’Aarhus (Dinamarca) a la revista científica Perspective.
Contingut elaborat per Fermín Grodira, dins del Programa d’Ajudes CSIC – Fundació BBVA de Comunicació Científica, Convocatòria 2024
Més notícies
