Personal investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) treballa en nous mètodes per avaluar les dosis de contaminants a què s’enfronten els bombers forestals.
Bomber davant d’un incendi forestal / Jordina Gili Ciurana (IDAEA-CSIC)
Els grans incendis forestals són focs que s’estenen sense control, afectant tant zones rurals com urbanes. Des que s’originen fins que s’extingeixen, generen un gran impacte ambiental i econòmic, amb danys a la flora, la fauna, les infraestructures i, fins i tot, víctimes mortals. A més, amb la crisi climàtica, cada vegada són més freqüents els anomenats incendis de “sisena generació”, és a dir, focs caracteritzats per una intensitat extrema. Una mostra n’és l’“ona d’incendis” que va afectar Espanya l’estiu passat, amb prop de 400.000 hectàrees calcinades, fet que ha convertit el 2025 en un dels pitjors anys de la història recent pel que fa a superfície cremada.
Per a Joan Martí, geòleg i investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) de Barcelona, aquests grans incendis no són desastres naturals, sinó “desastres humans, perquè la natura no fa desastres. La natura simplement manté el seu equilibri”. En ocasions, explica l’expert, aquests fenòmens esdevenen adversos per a la població. Quan això passa, el foc no només deixa al seu pas danys materials i humans, sinó que també comporta riscos a llarg termini per a la salut de les persones que treballen en la seva extinció, a causa de la inhalació del fum.
En relació amb la problemàtica dels incendis forestals i els seus riscos, el CSIC aporta la seva recerca mitjançant evidència científica que faciliti la presa de decisions per part de les administracions públiques, així com a través de projectes com el europeu FIRE-RES, que busca augmentar la resiliència davant dels incendis a Europa amb tecnologies innovadores i solucions econòmiques, ecològiques i socials.
Investigant l’exposició dels bombers
En el marc del projecte, investigadors de l’IDAEA-CSIC analitzen l’exposició dels bombers als contaminants que allibera el foc. Tant si es tracta d’un incendi forestal com d’una crema prescrita —un foc controlat i planificat que encenen els bombers forestals per eliminar el combustible vegetal i prevenir o limitar futurs incendis—, es generen tòxics en cremar-se la vegetació a temperatures relativament baixes.
Aquestes cremes prescrites es duen a terme sota certes condicions meteorològiques que permeten predir el comportament del foc i els seus efectes en l’ecosistema d’una àrea delimitada. Els seus objectius són reduir la probabilitat o la intensitat dels futurs incendis en disminuir el combustible, però també regenerar pastures i restaurar hàbitats naturals per a fauna o flora que necessiten espais oberts. Així es conserven paisatges en mosaic que redueixen la continuïtat del combustible i la perillositat dels incendis, i es posa fi a la paradoxa de l’extinció: en apagar tots els incendis, l’acumulació de combustible augmenta el risc de focs més greus en el futur. La despoblació rural i l’abandonament de les activitats tradicionals també contribueixen a aquesta intensificació.
Gràcies al monitoratge de l’exposició dels bombers durant cremes controlades a Catalunya entre 2022 i 2024, l’equip de l’IDAEA ha comprovat que les persones que inicien les cremes, amb una torxa que conté una barreja de gasoil i gasolina, són les més exposades a altes concentracions de sutge o carboni negre i hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), contaminants orgànics resultat de la combustió incompleta de la matèria orgànica, segons un estudi recentment publicat a la revista científica Atmospheric Environment.
La dosi total diària mesurada en els “torxers” va ser unes cinc vegades superior a la dels bombers que mantenen el foc controlat. En torns de quatre hores, els responsables de les torxes van superar els límits de seguretat d’exposició a les partícules cancerígenes del fum. A més, aquests treballs no han mesurat la concentració d’altres components tòxics com les dioxines o el benzè, de manera que el risc podria ser encara més elevat.
Polseres de silicona / Jordina Gili (IDAEA-CSIC)
Per avaluar l’exposició, els investigadors van utilitzar polseres de silicona que absorbeixen els contaminants orgànics presents al fum. Els bombers les duien penjades del vestit i no al canell per evitar que captessin suor o altres substàncies alienes a l’aire que respiren.
El 2019, els científics de l’IDAEA ja havien fet servir aquests braçalets per mesurar la contaminació atmosfèrica a què estaven exposats els atletes durant una competició internacional al Japó. En aquesta ocasió, han anat més enllà i han analitzat quins compostos químics respiren els bombers al bosc mentre controlen i extingeixen el foc.
Barend L. van Drooge, ambientòleg i investigador de l’IDAEA, explica que, juntament amb les polseres de silicona, el seu equip ha pogut mesurar l’exposició al sutge i a les partícules en suspensió inferiors a 2,5 micres (més petites que la pols, capaces de penetrar fins als alvèols pulmonars) gràcies a sensors geolocalitzats que porten els brigadistes durant la seva feina forestal. El filtre capta i mesura en temps real els aerosols que generen les flames en cremar la matèria orgànica. Els resultats obtinguts amb aquesta altra metodologia, publicats aquest estiu a la revista Chemosphere, revelen que hi ha hidrocarburs aromàtics policíclics presents en altes concentracions a l’aire que respiren els bombers.
“Aquesta recerca és pionera en quantificar-ne els nivells a l’aire. Fins ara, s’havien mesurat mostres preses, però sense calcular-ne la concentració real en l’aire”, afegeix van Drooge.
Els efectes del fum sobre la salut
El 2023, l’Agència Internacional per a la Recerca sobre el Càncer (IARC, per les seves sigles en anglès) va classificar l’exposició laboral dels bombers com a cancerígena, associada al càncer de bufeta i al mesotelioma —el càncer de la membrana que recobreix el tòrax, el cor i els òrgans reproductius interns. La científica de l’IDAEA Carmen Bedia estudia com el fum dels incendis afecta les cèl·lules humanes. Al seu laboratori ha utilitzat mostres dels filtres col·locats als vestits dels bombers forestals per exposar aquestes substàncies alliberades pel foc a organoides de cervell humà, cultius cel·lulars complexos que reprodueixen al laboratori la resposta del teixit cerebral.
Bombers de la Generalitat de Catalunya durant les tasques d’extinció / Jordina Gili (IDAEA-CSIC)
La investigadora va observar que els extractes dels filtres, especialment aquells més carregats de compostos procedents de la crema de biomassa, provocaven canvis significatius en els lípids, molècules implicades en l’estructura cel·lular, l’emmagatzematge d’energia i funcions essencials de la cèl·lula.
“Alguns d’aquests lípids alterats tenen propietats imprescindibles per al bon funcionament i desenvolupament del cervell. Aquests canvis de composició podrien provocar envelliment cerebral i malalties neurodegeneratives”, assenyala la investigadora.
Els investigadors proposen utilitzar mascaretes FFP2 durant les tasques amb més risc. Aquest element de protecció també podria aplicar-se a la població general exposada al fum durant els incendis, indica Barend van Drooge. L’investigador neerlandès conclou que caldria fer torns més curts i rotar els rols per disminuir l’exposició individual.
Fermín Grodira
Contingut elaborat dins del Programa d’Ajudes CSIC – Fundación BBVA de Comunicació Científica,
Convocatòria 2024 CSIC Comunicació
