-
Un sistema econòmic i escalable de sensors instal·lats en autobusos de Valladolid detecta, en temps real, els punts crítics de contaminació invisibles per a les estacions fixes.
-
Les dades generades ajuden a dissenyar polítiques de trànsit més eficaces i a reduir l’exposició real de la població a la contaminació.
Estació d’autobusos a Valladolid / Lourdes Cardenal
Un treball de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) i l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC, UIB-CSIC) mostra que instal·lar sensors mòbils de partícules fines (PM2.5) en autobusos urbans permet obtenir mapes detallats de la qualitat de l’aire en temps real. Els resultats, obtinguts després de desplegar els sensors en tres autobusos de Valladolid durant set mesos, superen les limitacions de les estacions fixes, amb dades espacialment limitades, i revelen patrons de contaminació: hores punta, durant l’hivern i en interseccions amb alta circulació.
“Es tracta d’un sistema econòmic i escalable que permetria a qualsevol ciutat identificar, carrer per carrer, els punts més perillosos per a la salut respiratòria i dissenyar polítiques de trànsit més eficaces”, assenyala el personal investigador.
PM2.5 es refereix a partícules microscòpiques a l’aire amb un diàmetre de 2,5 micròmetres o inferior, fet que les fa invisibles a simple vista, però especialment perjudicials per a la salut humana. S’originen principalment en el trànsit, les activitats industrials i els processos de combustió i, a causa de la seva petita mida, poden penetrar profundament als pulmons i fins i tot entrar al torrent sanguini. Aquestes partícules s’associen amb malalties respiratòries i cardiovasculars, així com amb un major risc de mortalitat prematura, fet que les converteix en un indicador clau de la qualitat de l’aire en entorns urbans.
Per a l’estudi, dut a terme en el marc de la PTI Mobility del CSIC, l’equip investigador va desplegar sensors en tres autobusos urbans a Valladolid durant un període de set mesos. Aquests dispositius mòbils van mesurar de manera contínua partícules fines mentre circulaven per diferents barris, generant més d’un milió de dades. Després de la calibració i validació davant d’estacions de monitoratge de referència, els sensors van mostrar una alta concordança amb les mesures oficials, confirmant la seva fiabilitat malgrat el seu menor cost.
“La monitorització mòbil ens permet anar més enllà de les limitacions de les estacions fixes i captar com varia realment la contaminació a la ciutat en temps real”, explica José Ramasco, investigador de l’IFISC (UIB-CSIC) i un dels autors principals de l’estudi publicat a la revista científica IEEE Internet of Things Journal. “Aquest enfocament revela patrons que d’una altra manera romandrien ocults”.
Per la seva banda, Teresa Moreno, investigadora de l’IDAEA-CSIC i coordinadora de l’estudi, subratlla el valor d’aquesta aproximació per a l’avaluació de l’exposició urbana: “Aquests sistemes ens apropen molt més a la realitat de l’exposició de la població, en proporcionar informació a escala de carrer i en condicions reals de mobilitat, per poder desenvolupar estratègies de mitigació més específiques i eficaces”.
Més enllà de les estacions fixes
A diferència de les estacions tradicionals de qualitat de l’aire, que proporcionen dades molt precises, però espacialment limitades, els sensors instal·lats en autobusos permeten generar mapes densos dels nivells de contaminació al llarg de carrers i rutes de transport. Els resultats van revelar clares tendències diàries i estacionals. Les concentracions de PM2.5 van assolir pics durant les hores del matí i de la tarda, probablement vinculades a l’activitat del trànsit, i van ser consistentment més elevades a l’hivern a causa de condicions atmosfèriques que afavoreixen l’acumulació de contaminants prop del sòl.
L’estudi també identifica punts crítics de contaminació localitzats, particularment a prop d’interseccions amb trànsit intens, corredors d’alta circulació i parades d’autobús on els vehicles acceleren i frenen amb freqüència. Aquestes variacions a petita escala són difícils de detectar únicament amb xarxes de monitoratge fixes, però resulten essencials per comprendre l’exposició real de la població.
“Les ciutats poden utilitzar aquesta informació per dissenyar polítiques de trànsit més intel·ligents o guiar la ciutadania cap a rutes de desplaçament menys contaminades”, destaquen els autors.
L’equip investigador ressalta que la integració de dades procedents de sensors mòbils amb les xarxes de monitoratge existents pot millorar significativament la presa de decisions. Tot i que els sensors de baix cost requereixen una calibració i un manteniment acurats, la seva capacitat per proporcionar cobertura contínua i d’alta resolució els converteix en un valuós complement als sistemes tradicionals.
L’estudi, finançat pel projecte Next4mob de l’Agència Estatal d’Investigació-Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, també assenyala alguns reptes pràctics: el manteniment dels sensors, fallades puntuals dels dispositius o interrupcions en la recollida de dades a causa de la inactivitat dels autobusos. No obstant això, aquestes limitacions es poden mitigar mitjançant l’ús de sensors redundants i un disseny robust del sistema, segons aclareixen els investigadors.
González-de-Castro, I., Viana, M., Ramasco, J. J., Maín-Nadal, A., and Moreno, T. (2026). Air Quality Mapping Using PM2.5 Sensors on Urban Buses. IEEE Internet of Things Journal. DOI: doi.org/10.1109/JIOT.2026.3672932
Més notícies
