Published On: 2 juny 2025

  • Els valors mitjans d’ingesta dels additius observats són inferiors als recomanats per l’autoritat sanitària europea.

  • Els autors de l’estudi, de l’IDAEA-CSIC, subratllen la necessitat de continuar monitorant aquestes substàncies en l’alimentació i suggereixen aplicar mesures més restrictives per a determinats compostos.

Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha analitzat la presència d’additius associats al plàstic en aliments representatius de la dieta espanyola. L’objectiu del treball, publicat a la revista Journal of Hazardous Materials, ha estat estimar l’exposició diària de les persones a aquests compostos a través de l’alimentació. Els resultats mostren que en el 85% de les 109 mostres d’aliments avaluades s’hi ha detectat algun d’aquests additius, tot i que els valors mitjans d’ingesta trobats són inferiors a les recomanacions de l’autoritat sanitària europea.

Estaments com l’EFSA (Autoritat Europea de Seguretat Alimentària) i l’USEPA (Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units) han assignat valors màxims d’ingesta diària per a alguns dels compostos analitzats, concretament per a 15 dels 20 plastificants detectats en les mostres d’aliments. Per a aquests casos, els investigadors han realitzat una avaluació del risc.

“Vam observar que, si es tenen en compte els valors mitjans trobats en els aliments, en cap cas se superen els valors recomanats; tanmateix, si es considera un escenari d’alta exposició per a lactants i infants petits, aquests valors es superen per a dos compostos: el ftalat DEHP i l’organofosforat EHDPP. Per a altres tres compostos, els valors es troben tan sols deu vegades per sota del llindar de risc”, assenyala Julio Fernández Arribas, investigador de l’IDAEA i primer autor del treball.

 

“Tot i que es compleixen les legislacions vigents, caldria implementar legislacions més restrictives per a aquells compostos dels quals ja es coneixen efectes nocius a determinades dosis”, apunta l’autora principal de l’estudi i directora de l’IDAEA, Ethel Eljarrat.

Nous compostos plastificants

Diverses investigacions han demostrat la toxicitat d’alguns additius plàstics, com els èsters organofosforats, utilitzats com a retardants de flama, i els ftalats, emprats per fer el plàstic més resistent i flexible. Com a resposta a aquestes evidències, la indústria alimentària ha incorporat l’ús de nous plastificants, com alguns citrats i adipats, considerats a priori de menor toxicitat. Tot i això, estudis recents indiquen que alguns d’aquests compostos alternatius també provoquen efectes adversos per a la salut a llarg termini.

En aquest estudi s’han avaluat simultàniament les concentracions d’èsters organofosforats, ftalats i plastificants alternatius en diferents categories d’aliments (aliments infantils, cereals, lactis, ous, peixos, carns, fruites i hortalisses, llegums, dolços, olis i condiments). Aquests s’han seleccionat segons el patró de consum a Espanya, d’acord amb dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, caracteritzat per un alt consum d’aliments frescos (prop del 40%), així com per l’augment de la venda de productes envasats en plàstic i menjars preparats.

“Hem analitzat una àmplia varietat de productes de diferents marques, tant a granel com envasats, intentant abastar el màxim rang possible d’escenaris d’exposició dietètica”, explica Fernández Arribas. “Els nivells totals de plastificants se situen en un valor mitjà de 61 nanograms per gram (ng/g), tot i que s’arriben a assolir nivells de fins a 22 micrograms per gram (µg/g)”, assenyala l’investigador.

La legislació de la Unió Europea no estableix un nivell màxim d’additius plàstics en aliments, sinó que garanteix la seguretat alimentària a través de la regulació dels materials destinats a entrar en contacte amb els aliments, establint els límits màxims de migració per a certes substàncies.

L’estudi ha revelat que vuit de cada deu aliments presenten almenys algun plastificant, essent els plastificants alternatius als ftalats els més freqüents. Segons Eljarrat, s’han observat diferències significatives en funció del tipus d’envàs, cosa que suggereix que el material en contacte amb els aliments influeix en la presència de compostos.

“Ens han sorprès les concentracions d’alguns plastificants, com el citrat de tributil acetil (ATBC), en envasos de vidre, cosa que podria deure’s a la capa de vernís polimèric present a les tapes metàl·liques d’aquests productes. En total, es van identificar 20 plastificants diferents, amb variabilitat segons la categoria alimentària i la marca del producte”, declara la investigadora.

Els investigadors també han analitzat plats preparats per cuinar en envasos de polipropilè. Per determinar la transferència dels plastificants durant la cocció al forn o al microones, es van fer assajos en condicions reals, analitzant els aliments abans i després del cuinat. Els resultats mostren que els processos de cocció augmenten l’exposició als compostos fins a 50 vegades.

“Tot i que els nivells mitjans detectats es troben per sota dels límits de migració establerts per la Comissió Europea, recomanem, per precaució, no escalfar el menjar en aquest tipus d’envasos”, afegeix Eljarrat.

Avaluació del risc

Els investigadors van dur a terme una avaluació d’escenaris d’exposició, calculant la ingesta mitjana diària total de plastificants de 288 nanograms per quilogram de pes corporal en adults, essent la carn la principal font d’exposició (59%), seguida pels cereals, llegums i dolços (20%).

Els resultats indiquen una ingesta diària considerablement més elevada en lactants i infants petits, a causa del seu menor pes corporal i del consum d’aliments infantils. En el cas dels lactants, la ingesta mitjana diària total arriba als 2262 nanograms per quilogram de pes i als 1155 nanograms per quilogram en infants d’un a tres anys. En aquestes etapes, a més dels aliments infantils, la carn suposa una font important d’ingesta.

“En alguns casos, els valors d’exposició per ingesta s’acosten o superen el llindar de risc. Cal tenir en compte que la ingesta alimentària només representa una de les possibles vies d’exposició a aquests tòxics, a la qual s’hi pot sumar l’exposició per inhalació, ingestió de pols o contacte dèrmic”, assenyala Eljarrat.

Amb aquest estudi, els investigadors subratllen la necessitat de continuar avaluant i monitorant els additius associats als plàstics en l’alimentació, especialment en els grups més vulnerables d’edat.

Aquesta investigació forma part del projecte EXPOPLAS (Avaluació de l’exposició humana a additius químics associats al plàstic), finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats en el marc de la Convocatòria de Projectes d’R+D+I Reptes Investigació (2019).

 

Fernández-Arribas, J., Moreno, T., & Eljarrat, E. (2025). Plastic additives in the diet: Occurrence and dietary exposure in different population groups. Journal of Hazardous Materials, 493, 138317. DOI: doi.org/10.1016/j.jhazmat.2025.138317

Més notícies