-
L’IDAEA-CSIC participa en la iniciativa global iChemAtlas, que permetrà comprendre millor l’impacte dels contaminants ambientals en la salut
-
El projecte avalua conjuntament el risc de múltiples substàncies químiques, oferint una visió més realista de l’exposició de la població
L’exposoma químic és el conjunt de substàncies a les quals està exposada la població diàriament. | Erik Mclean, Pexels
Un equip internacional de més de 20 institucions ha fet un pas clau cap a la construcció del primer mapa de l’exposoma químic humà: el conjunt de contaminants químics presents en l’organisme procedents de l’entorn. El treball, publicat a Nature Medicine, estableix les bases d’una nova aproximació per estudiar com l’exposició ambiental afecta la salut humana.
L’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) participa en aquest estudi a través dels investigadors Pablo Gago Ferrero, Montse Marquès Bueno i Rubén Gil-Solsona, com a part d’un consorci internacional liderat per la iniciativa France Exposome.
L’article presenta iChemAtlas (Human Internal Chemical Exposome Atlas), una iniciativa col·laborativa que combina diferents plataformes d’espectrometria de masses per ampliar de manera significativa la capacitat de detectar i caracteritzar contaminants químics en mostres biològiques humanes, com ara sang i orina.
Un repte clau per a la salut pública
La contaminació és responsable de prop de 9 milions de morts prematures cada any a escala global, fet que representa un repte important per a la salut humana. Tot i això, encara es coneix poc sobre l’efecte combinat de les múltiples substàncies a les quals la població està exposada diàriament.
En aquest context, apareix el concepte d’exposoma, que considera de manera conjunta totes les exposicions ambientals al llarg de la vida d’un individu.
“Fins ara, la recerca i la regulació s’han centrat a estudiar substàncies o famílies de substàncies de manera individual. Però això no serveix per entendre la complexitat real de l’exposició humana”, explica Pablo Gago-Ferrero, investigador de l’IDAEA-CSIC i coautor de l’estudi.
En una primera fase, el consorci ha analitzat mostres de 800 persones, incloent-hi homes, dones i infants, procedents d’un programa nacional de biomonitoratge a França. Els resultats han permès detectar més de 250 substàncies químiques diferents en sang i orina, moltes d’elles presents de manera simultània. A més de contaminants coneguts com pesticides, plastificants o compostos industrials, aquest enfocament permetrà identificar en el futur milers de senyals químics addicionals, incloses substàncies emergents poc estudiades.
“En una segona fase de l’estudi, posarem el focus en els contaminants emergents, ja que, a causa de la complexitat analítica, sovint queden fora dels estudis poblacionals”, assenyala Rubén Gil-Solsona, investigador de l’IDAEA-CSIC i coautor del treball.
a–c, El marc es basa en la posada en comú estratègica de bioespecímens de nivell poblacional (sang i orina) del programa nacional de biomonitorització humana (a), seguit d’anàlisi multiplataforma col·laborativa d’espectrometria de masses (b). Es van detectar substàncies en diferents categories químiques a través d’anàlisis dirigides realitzades per laboratoris associats sobre mostres de sang i orina en comú de l’estudi francès Esteban (c). | David A., et al. 2026
Nova generació d’eines analítiques per avaluar el risc
El projecte planteja un canvi de paradigma en l’avaluació del risc químic, proposant eines capaces d’analitzar exposicions múltiples de manera integrada, més properes a les condicions reals.
“Aquestes eines tindran aplicació en la salut pública, la regulació ambiental o fins i tot en la medicina personalitzada, ja que permetran relacionar perfils d’exposició química amb malalties o respostes als tractaments”, afegeix Montse Marquès Bueno, investigadora de l’IDAEA-CSIC i coautora de l’estudi.
La iniciativa iChemAtlas es concep com un esforç global i obert. El consorci preveu desenvolupar una plataforma digital per compartir les dades generades, facilitant-ne l’ús per part de la comunitat científica i dels responsables de polítiques públiques.
David, A., Lennon, S., Mercier, F. et al. Mapping the human chemical exposome for public health. Nature Medicine (2026). DOI: 10.1038/s41591-026-04289-7
