-
Experts en riscos naturals i emergències es reuneixen a Barcelona en una nova edició dels Itineraris Ciceró del CSIC.
-
La jornada va destacar la importància de la cooperació en el disseny de protocols d’actuació davant dels riscos naturals, implicant des de l’inici els diferents actors involucrats.
Assistents de l’Itinerari Ciceró del CSIC celebrat a l’IDAEA juntament amb l’IGME
Els riscos naturals, com ara els terratrèmols, les inundacions, els incendis forestals o les sequeres, formen part dels processos naturals de la Terra. Tanmateix, el seu impacte s’ha intensificat en els darrers anys a causa de factors com el canvi climàtic, la desforestació o l’expansió demogràfica.
Per abordar les principals conseqüències d’aquests episodis i posar en comú els coneixements d’experts de diferents àmbits per minimitzar-ne l’impacte, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) i l’Instituto Geológico y Minero de España (IGME), tots dos pertanyents al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han acollit una nova jornada dels Itineraris Ciceró a Barcelona. L’objectiu de la iniciativa és connectar la ciència amb les administracions, les empreses i els periodistes per crear sinergies davant de reptes comuns.
La jornada, liderada per Joan Martí i Inés Galindo, de l’IDAEA i de l’IGME respectivament, ha comptat amb la participació destacada dels investigadors i investigadores Ethel Eljarrat (IDAEA), Xavier Querol (IDAEA), María Charco (IGEO), Carlos Garrido (IACT), Gemma Ercilla (ICM) i Félix López (CENIM), que han presentat diferents projectes i línies de recerca relacionades amb aquesta temàtica. A l’itinerari hi han assistit també representants d’aquests instituts de recerca, d’administracions públiques com Protecció Civil, la Unitat Militar d’Emergències (UME), el Consorci de Compensació d’Assegurances, el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat), l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i l’Oficina de Ciència i Tecnologia del Congrés dels Diputats (Oficina C), així com d’empreses asseguradores com Zurich. A més, ha comptat amb la presència del delegat del CSIC a Catalunya, Luis Calvo, i del coordinador de l’Oficina de Transferència del Coneixement del CSIC, Javier Maira.
“En la gestió dels riscos naturals és important integrar tots els factors que ens envolten, adoptar una aproximació multirisc i, sobretot, dedicar els esforços a la prevenció”, destaca Joan Martí, organitzador de la jornada i responsable del Servei NRAMS de l’IDAEA.
Com a part de l’itinerari, s’ha dut a terme una visita a quatre serveis de l’IDAEA, on els assistents van poder conèixer diferents equips i capacitats cientificotècniques emprades per l’institut per mesurar contaminants antropogènics presents al nostre entorn i que, en cas d’accident o catàstrofe natural, poden suposar un perill addicional per a la salut de les persones i dels ecosistemes.
Visita al laboratori d’aigües subterrànies i hidrogeoquímica de l’IDAEA-CSIC durant l’Itinerari Ciceró a càrrec dels investigadors Anna Jurado i Marc Teixidó
A continuació, els assistents han participat en una sessió dedicada a conèixer sis projectes seleccionats del programa Ciceró, desenvolupats per diferents línies de recerca dels centres participants, seguida d’un debat obert per compartir idees, inquietuds i punts de vista amb l’objectiu de millorar la coordinació interinstitucional i fomentar la cooperació entre la comunitat científica i els gestors d’emergències.
Recerca i innovació en la gestió dels riscos naturals
La directora de l’IDAEA-CSIC, Ethel Eljarrat, ha abordat com les inundacions poden arrossegar contaminants presents a les aigües i als sòls, i fins i tot alliberar contaminants persistents atrapats als sediments, un problema igualment rellevant però sovint menys conegut.
“Amb un episodi com la DANA de València, aquests contaminants atrapats als sediments tornen a aflorar a la superfície i, per això, podem trobar compostos que fa dècades que no s’utilitzen”.
Per la seva banda, la investigadora de l’Instituto de Geociencias (IGEO-CSIC-UCM), María Charco, ha explicat la utilitat dels bessons digitals en vulcanologia per reproduir, analitzar i predir el comportament de sistemes físics reals.
“Amb una física coherent i una bona incorporació de dades d’observació podem obtenir, mitjançant models digitals senzills, resultats tan útils com els que ofereixen models més complexos”.
La investigadora ha destacat també la utilitat de la intel·ligència artificial per al disseny de plans de mitigació del risc i per a la presa de decisions informades.
Xavier Querol, investigador de l’IDAEA-CSIC, ha tractat un risc fonamental amplificat pel canvi climàtic: la mala qualitat de l’aire. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’exposició a partícules en suspensió provoca aproximadament set milions de morts anuals a tot el món. Des de l’Institut, la qualitat de l’aire s’avalua de manera continuada per alertar els gestors de salut pública sobre episodis de pols sahariana i permetre activar a temps els mecanismes de prevenció.
“Hem observat que, sobretot a la zona mediterrània, hi ha dies en què augmenta la concentració de partícules a causa de la pols sahariana, els incendis, l’ozó i les onades de calor, generant un impacte més gran sobre la salut”.
Visita a les cabines de monitoratge de la qualitat de l’aire de l’IDAEA-CSIC durant l’Itinerari Ciceró
L’hidrogen natural com a recurs energètic emergent és el projecte que va donar a conèixer l’investigador de l’Instituto Andaluz de Ciencias de la Tierra (IACT-CSIC), Carlos Garrido, que ha detallat com es genera aquest recurs geològic natural i la incertesa sobre els possibles impactes associats, atès que la seva exploració encara es troba en una fase molt inicial, fet que permet anticipar i planificar riscos futurs.
“La bona notícia és que aquest recurs es genera mitjançant un procés completament natural, innocu i que no produeix cap tipus de residu”.
Així mateix, la investigadora de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), Gemma Ercilla, ha incidit en la necessitat de passar d’un enfocament basat en catàstrofes puntuals a una aproximació multirisc en l’estudi dels riscos naturals, ja que representa escenaris més realistes i té en compte que els esdeveniments en cascada multipliquen l’impacte dels perills.
“Gràcies als resultats del nostre projecte estem elaborant un mapa multirisc que permetrà mostrar els diferents perills potencials presents en una zona”.
Finalment, Félix Antonio López, investigador del Centre Nacional d’Investigacions Metal·lúrgiques (CENIM-CSIC), ha presentat una solució innovadora per solidificar els llots generats durant la DANA de València, amb l’objectiu d’agilitzar les tasques de neteja i minimitzar l’impacte de l’abocament d’aquests materials sobre els ecosistemes aquàtics.
“A partir d’una col·laboració publicoprivada d’R+D+I, fabriquem mobiliari urbà i llambordes que utilitzem per a la reconstrucció de les zones afectades, demostrant la utilitat dels llots des d’un punt de vista tecnològic i ambiental”.
Ciència, prevenció i coordinació davant dels riscos naturals
Debat sobre la gestió i la prevenció dels riscos naturals durant l’Itinerari Ciceró de l’IDAEA i l’IGME. D’esquerra a dreta: Juan Otero (Zurich), Joan Martí (IDAEA), Inés Galindo (IGME) i José Luis Roscales (Oficina C)
El debat posterior ha posat de manifest la importància d’entendre la gestió de les emergències com un cicle continu en què la recuperació després d’un esdeveniment contribueix a reforçar la prevenció i la resposta davant de futurs episodis. Els participants han coincidit en la necessitat d’enfortir la cooperació entre la comunitat científica, les administracions, els gestors d’emergències i el sector assegurador, així com en el valor de l’assessorament científic, les noves eines de simulació i els mapes de risc per millorar la presa de decisions. També han destacat el paper de l’educació i la sensibilització ciutadana, així com la necessitat de generar més espais de trobada que facilitin la col·laboració entre disciplines i institucions.
La jornada ha permès evidenciar el potencial del CSIC per contribuir a l’avaluació i la gestió dels riscos naturals mitjançant la col·laboració entre diferents centres especialitzats. També ha servit per reforçar els vincles entre investigadors, administracions i altres actors clau, afavorint la creació de sinergies per afrontar de manera més eficaç els desafiaments associats als riscos naturals i a la qualitat ambiental.
Més notícies
