-
La jornada de Converses Sostenibles, organitzada pel Comitè de Sostenibilitat de l’IDAEA-CSIC, va reunir especialistes en informàtica, computació i matemàtiques per debatre sobre consums energètics, optimització del programari i models de gestió sostenible de la Intel·ligència Artificial.
Taula rodona “La petjada (in)sostenible de la Intel·ligència Artificial” (13/11/2025, IDAEA-CSIC). D’esquerra a dreta: Iria Sambruno, Laura Barrios, Ana Conesa, Vicente Palomero i Antonio Ortiz.
Segons l’EU Artificial Intelligence Act, quan parlem d’Intel·ligència Artificial (IA) ens referim a un sistema basat en màquina, dissenyat per funcionar de manera autònoma i amb capacitat d’adaptació, els resultats del qual (prediccions, continguts, recomanacions o decisions) poden influir en diversos àmbits de la nostra vida, tant en entorns reals com virtuals. Es tracta d’una tecnologia iniciada cap a mitjan segle XX, però que en els últims anys ha viscut una autèntica revolució gràcies a la capacitat computacional per processar grans volums de dades.
L’ús diari d’eines d’IA per a la recerca, la feina o l’oci genera un impacte ambiental, social i de vegades ètic, sovint desconegut pel component “màgic” i immaterial que projecta aquesta tecnologia. Tal com recorda la periodista Marta Peirano, “no existeix un món dels píxels i un món dels àtoms. Cada vegada que cerquem un carrer, cliquem un enllaç o posem una cançó a Spotify, s’escalfa una placa en algun lloc del món i s’encén almenys un ventilador”.
Amb l’objectiu de compartir coneixement, experiències i estratègies per avançar cap a una aplicació més sostenible de la Intel·ligència Artificial en la ciència i en la vida quotidiana, l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) va celebrar el passat 13 de novembre una jornada per reflexionar sobre el paper de la recerca en aquest repte.
La jornada, organitzada pel Comitè de Sostenibilitat de l’IDAEA i emmarcada dins del cicle “Converses Sostenibles” —una iniciativa del Pla de Sostenibilitat 2024–2026 del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)— va reunir quatre especialistes: Ana Conesa, Laura Barrios, Antonio Ortiz i Vicente Palomero. Les seves ponències van oferir a més de vuitanta assistents una mirada diversa sobre la IA, des de la computació científica sostenible i la transparència fins a les implicacions culturals.
Avançant cap a una computació sostenible
Laura Barrios, cap de l’Àrea de Secretaria General Adjunta d’Informàtica del CSIC i membre del Comitè d’Ètica i del Comitè de Sostenibilitat del CSIC, va obrir la sessió destacant el cost energètic, hídric, material i social de les infraestructures d’IA. Els centres de processament de dades són l’únic sector on la demanda energètica està creixent a l’Europa occidental i als Estats Units. Un informe del Lawrence Berkeley National Laboratory (LBNL) del 2024 preveu que el consum energètic d’aquests centres es triplicarà de cara al 2028.
Barrios defensa avançar cap a una computació eficient i sostenible en la recerca científica, que requereix:
“Desenvolupar eines de gestió i programari per assolir un espai sostenible en totes les seves dimensions, una millor gestió i arquitectura, personal amb formació tècnica avançada i, sobretot, dissenyar una estratègia institucional a llarg termini que no depengui dels canvis en la governança”.
Per la seva banda, Ana Conesa, professora d’Investigació del CSIC i de l’Institute for Integrative Systems Biology (I²SysBio), i membre del Comitè de Sostenibilitat del CSIC, va compartir recomanacions per reduir l’impacte de la recerca computacional a través del programari i de les bones pràctiques.
L’experta en biologia computacional i bioinformàtica va subratllar la importància d’optimitzar els algoritmes, per exemple, amb programari de Green Algorithms, reduir el fine-tuning innecessari, triar CPU o GPU segons els objectius reals, programar processos en moments de menor demanda energètica i gestionar o eliminar adequadament les dades que no s’utilitzen.
“La comunitat científica està treballant per definir els principis de la computació sostenible: bona governança, responsabilitat, estimar la petjada de carboni i l’impacte ambiental real d’aquesta tecnologia i, per descomptat, educar, perquè si no estem educats no podrem aplicar res.”
La necessitat d’una IA explicable, ètica i amb responsabilitat humana
Antonio Ortiz, investigador del programa Momentum de l’IDAEA-CSIC i membre del Porous Media Multiscale Modeling Laboratory (PM3Lab), va començar recordant un fet crucial: la IA intervé cada vegada més en decisions que afecten profundament la nostra vida, com diagnòstics mèdics, llistes d’espera per a trasplantaments, processos de selecció laboral o fins i tot decisions legals.
En aquest sentit, el matemàtic va destacar els tres pilars de Virginia Dignum (2019) per establir una IA responsable: explicabilitat, transparència i una responsabilitat humana final que no pot delegar-se a les màquines.
“Per prendre decisions responsables necessitem equips realment interdisciplinaris, transparència per traçar i auditar les decisions generades per la IA i una verificació contínua que eviti l’estancament dels sistemes i asseguri que continuen aprenent.”
La darrera ponència, a càrrec de Vicente Palomero, desenvolupador full-stack i enginyer de llenguatge, va aportar un testimoni personal sobre la seva decisió d’abandonar la indústria informàtica per dilemes ètics i ambientals, especialment per l’expansió descontrolada de la IA generativa, i dedicar-se a l’escriptura creativa i a l’activisme.
Palomero va parlar dels models de llenguatge i de com la indústria ha multiplicat la petjada de carboni per millorar rendiments i reduir temps d’entrenament, fins i tot a costa d’afegir més energia, GPUs i dades. Des de la seva experiència com a escriptor, va explicar l’impacte de l’IA en l’escriptura arran de l’automatització massiva i de la pèrdua de responsabilitat sobre els continguts, remarcant que el debat sobre la petjada de la IA no és només tecnològic, sinó també cultural i social.
“Quan simplifiquem massa un text, perdem precisió tècnica i guanyem ambigüitat; el missatge es distorsiona i l’autor queda amagat rere capes d’adaptació. Si un llibre acaba sent només un pont cap a un chatbot que imita el seu creador, quin espai queda per a l’obra creativa?”.
La jornada va concloure amb una taula rodona amb els quatre ponents, moderada per Iria Sambruno, membre del Departament de Comunicació de l’IDAEA-CSIC. El debat va aprofundir en aquestes qüestions essencials per avançar cap a una IA més responsable, mostrant que la Intel·ligència Artificial no és intrínsecament bona ni dolenta, sinó que depèn del disseny, del context, de l’ètica i d’una bona governança.
Si us vau perdre la sessió, podeu veure’n la gravació aquí:
Més notícies
