-
Amb més de 3 milions d’euros captats i una taxa d’èxit del 27%, l’IDAEA-CSIC reforça la seva participació en els darrers anys
-
Els projectes finançats abracen una gran diversitat temàtica, des de l’impacte de la química ambiental en la salut humana fins a la hidrogeologia
Aquest 2026 es compleixen 30 anys des de l’inici de les accions Marie Skłodowska-Curie (MSCA). Anomenades així en honor de la científica polonesa-francesa Marie Curie, pionera en l’estudi de la radioactivitat i doble premi Nobel, aquestes accions s’han consolidat com un dels principals programes europeus de suport a la recerca. Des de la seva creació, les MSCA han finançat més de 150.000 investigadors i investigadores en totes les etapes de la seva carrera, promovent la mobilitat internacional, la col·laboració intersectorial i l’excel·lència científica a Europa. En concret, Espanya, juntament amb el Regne Unit, Alemanya i els Països Baixos, es troba de manera constant entre els països amb millor rendiment en les convocatòries MSCA.
L’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha participat de manera competitiva en aquestes convocatòries, amb un augment sostingut de la seva implicació, lideratge i taxa d’èxit en els darrers anys. Des del 2020, l’IDAEA ha obtingut 13 projectes MSCA de 50 propostes presentades, 11 dels quals coordinats pel mateix centre. Això suposa una taxa d’èxit propera al 27%, per sobre de la mitjana europea, i una captació de més de 3 milions d’euros en finançament. Atès que les MSCA són especialment competitives, aquestes dades reflecteixen l’alta qualitat de les propostes del centre.
Més enllà de les xifres, les MSCA han permès atraure talent internacional i reforçar línies estratègiques de recerca a l’IDAEA. Els projectes finançats abracen una gran diversitat temàtica, focalitzada en gran part en la química ambiental de la contaminació antropogènica. Alguns dels projectes finançats abordaven des de la millora en la monitorització i l’avaluació del risc ambiental de compostos farmacèutics, fins a l’estudi de l’exposoma associat a tumors cerebrals o l’ús de ciències òmiques en plantes exposades a contaminació. Altres temàtiques premiades s’inclouen en l’àmbit de la hidrogeologia, amb investigacions sobre el transport d’aigua i soluts en medis porosos o l’ús d’energia geotèrmica per a la remediació d’aigües subterrànies.
Les ajudes MSCA han implicat investigadors i investigadores de diferents grups del centre, reflectint-ne el caràcter interdisciplinari. En total, 10 investigadors i investigadores han estat acollits a l’IDAEA sota la supervisió de 9 investigadors principals, liderant projectes en àmbits diversos de la ciència ambiental. Aquesta participació reforça la capacitat del centre per atraure talent i desenvolupar recerca d’excel·lència.
Tres projectes d’avantguarda per investigar sobre medi ambient
Recentment, l’IDAEA ha obtingut tres nous projectes finançats per les accions Marie Skłodowska-Curie que aborden reptes actuals relacionats amb la salut humana, la salut ambiental i les energies renovables.
Les persones investigadores seleccionades s’incorporaran al centre en els pròxims mesos per començar aquests projectes.
semiQ2: quantificació de contaminants emergents en mostres humanes
Els contaminants emergents, com ara productes químics industrials, fàrmacs o els coneguts “forever chemicals”, són cada cop més presents tant en el medi ambient com en el cos humà. Tanmateix, detectar-los no és suficient: és essencial quantificar-ne els nivells per avaluar-ne l’impacte en la salut.
El projecte semiQ2, liderat per la investigadora Varvara Nikolopoulou, té com a objectiu desenvolupar i validar un nou enfocament d’anàlisi no dirigida quantitativa (q-NTA) aplicat a mostres biològiques humanes. Aquesta metodologia permetrà estimar concentracions de compostos fins i tot quan no existeixen estàndards de referència, millorant així la interpretació de dades i l’avaluació de riscos.
El projecte està supervisat per la investigadora de l’IDAEA Miren López de Alda, experta en contaminants emergents.
“Vaig escollir l’IDAEA-CSIC com a institució d’acollida per al meu projecte MSCA per la seva reconeguda excel·lència en recerca en ciències ambientals dins la comunitat científica internacional. El treball de l’institut en el desenvolupament de mètodes per a contaminants emergents en diverses matrius de mostra, així com els seus enfocaments innovadors per definir el destí ambiental d’aquests compostos, em resulten especialment atractius”, explica Varvara Nikolopoulou.
FEMME: el paper de la placenta en l’exposició química del fetus
Les exposicions químiques durant l’embaràs representen una preocupació important per a la salut global, ja que fins i tot concentracions molt baixes poden alterar el desenvolupament fetal i augmentar el risc de malalties a llarg termini.
Diversos estudis recents han intentat caracteritzar l’exposoma químic prenatal, és a dir, el conjunt de substàncies químiques a les quals un fetus està exposat durant el seu desenvolupament. Aquests estudis han identificat centenars de compostos procedents de l’entorn als quals el fetus podria estar potencialment exposat. Tanmateix, en gran mesura han passat per alt el paper de la placenta.
Lluny de ser una barrera passiva, la placenta és un òrgan metabòlicament actiu capaç de transformar compostos químics en metabòlits que poden ser menys, igual o més tòxics. A més, aquestes exposicions poden alterar-ne el funcionament, amb conseqüències encara poc conegudes per al desenvolupament fetal.
El projecte FEMME (Fetal Exposomics Modulated by Placental Metabolism), liderat per la científica Anya Katherine Sherman, busca desentrellar el paper del metabolisme placentari en la configuració de l’exposoma fetal i el seu impacte en la salut prenatal.
“Vaig venir a l’IDAEA perquè volia centrar-me en comprendre com aquests contaminants ambientals influeixen en la salut humana. La meva investigadora principal a l’IDAEA, Montse Marquès, és una experta de referència en exposòmica en etapes primerenques de la vida i compta amb coneixements complementaris als meus, entre ells biomonitoratge humà, treball amb estudis de cohorts i modelització epidemiològica”, destaca Anya Sherman.
Mostreig de la placenta per caracteritzar l’exsposoma fetal. | Anya Sherman
COMPRESS: la dinàmica de gasos al subsòl amb impacte en les energies renovables
El moviment de gasos pressuritzats a través de materials porosos exerceix un paper central en nombrosos processos naturals i industrials, des de la desgasificació volcànica fins a l’emmagatzematge subterrani d’hidrogen, i fins i tot en les piles de combustible de membrana a petita escala.
En aquests sistemes, el gas ha de desplaçar un líquid dins de xarxes de porus complexes. La dinàmica d’aquesta interfície gas-líquid està controlada per diversos factors físics, com les forces capil·lars, la viscositat i la compressibilitat del gas.
Tot i que alguns d’aquests processos han estat àmpliament estudiats, el paper de la compressibilitat del gas continua sent poc comprès.
El projecte COMPRESS, liderat per l’investigador Alejandro Visentini, té com a objectiu desenvolupar un nou marc predictiu multiescala que integri explícitament els efectes de la compressió del gas en la teoria del flux multifàsic en medis porosos. Això permetrà millorar la comprensió d’aquests processos i contribuir al disseny de tecnologies energètiques com l’emmagatzematge geològic d’hidrogen.
“Vaig escollir l’IDAEA com a institució europea d’acollida per la seva sòlida experiència en processos de transport en medis porosos i desordenats, la seva connexió amb aplicacions ambientals i del subsòl, i l’oportunitat de treballar estretament amb el professor Marco Dentz en un entorn de recerca altament estimulant”, conclou Alejandro Visentini.
Més notícies
