-
Un estudi revela que la concentració de pols del desert ha augmentat entre un 10% i un 25% a Europa en la darrera dècada
-
El treball, amb participació de l’IDAEA-CSIC, proposa coordinar alertes primerenques i reduir les emissions antròpiques els dies de major concentració
Els episodis de pols sahariana afecten el 40% dels dies a les Canàries. | Xavier Querol
Un estudi publicat avui en Nature i liderat pel Paul Scherrer Institute (Suïssa), en col·laboració amb l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), revela que mentre les partícules atmosfèriques procedents del transport, la indústria i les llars es redueixen a Europa gràcies a les normatives vigents, la pols del desert segueix la tendència contrària. Combinant dades de més de 100 estacions durant la darrera dècada, el treball revela que la quantitat de pols del desert a l’atmosfera europea ha augmentat entre un 10% i un 25%, amb una concentració mitjana de 5,3 µg/m³ (micrograms per metre cúbic) al sud d’Europa i, durant dies concrets, més del doble que al centre i nord del continent.
“A Espanya, aproximadament un terç de l’any tenim episodis africans i, en una proporció important, es pot superar el valor límit diari de protecció de la salut de partícules en suspensió”, indica Xavier Querol, investigador de l’IDAEA i un dels autors del treball.
Segons els investigadors, la causa principal és l’alteració en la circulació atmosfèrica, que atraca masses d’aire africanes cap a Europa. A més, la major sequedat detectada en algunes zones del nord d’Àfrica ha provocat un augment de les emissions de pols. “Els nostres coneixements actuals suggereixen que l’augment de la pols del desert es veu facilitat per les emissions humanes de gasos amb efecte d’hivernacle i el calfament global associat. Això provoca condicions més seques en certes regions i l’expansió dels deserts”, afirma Kaspar Dällenbach, investigador del PSI i autor principal del treball.
Espanya, molt exposada a la pols sahariana
Tot i que l’estudi observa una tendència a escala continental, la península Ibèrica i els arxipèlags pateixen aquest fenomen amb una intensitat especial.
“Generalment, els vents alisis transporten la pols africana cap al Carib, afectant les Canàries. Tanmateix, situacions meteorològiques determinades, com ara un anticicló al nord d’Àfrica o una baixa pressió al cap de Sant Vicent (Portugal), arrosseguen aquest flux directament cap a la Península”, explica Querol.
Segons les dades de l’IDAEA-CSIC, la freqüència d’aquests episodis és màxima a les Canàries, on afecta el 40% dels dies de l’any. Al sud de la Península afecta un 35% dels dies, i al nord-est, al voltant del 25-30%. “Parlem d’episodis que poden ser extremadament aguts”, adverteix Querol. “La Directiva Europea suggereix no superar els 50 µg/m³ diaris de partícules inferiors a les 10 micres, les PM. No obstant això, durant episodis severs hem arribat a registrar 3.000 µg/m³ de PM10 a Almeria, i més de 1.000 µg/m³ al centre d’Ibèria”.
Estació de mesurament de partícules al Marroc instal·lada per al seguiment de la pols sahariana. | Xavier Querol
L’impacte de la pols en la qualitat de l’aire
A causa de la major presència de partícules de pols sahariana a Europa, hi ha una preocupació creixent que aquests episodis frenen part dels resultats aconseguits en reduir les emissions de partícules d’origen humà. “A més, aquestes partícules de pols no viatgen soles, sinó que també poden arrossegar contaminants de les plantes industrials del nord d’Àfrica, els límits de les quals, pel que fa a emissions, són molt més permissius que a Europa”, indica Querol.
Un estudi publicat el 2008 per l’IDAEA-CSIC, juntament amb l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), ja advertia d’un augment de la mortalitat durant els dies amb episodis de pols africana respecte a la resta de jornades. Tot i que són emissions naturals, tenen un impacte en la salut, i el seu increment està associat al canvi climàtic antròpic.
Els autors indiquen que la millor estratègia seria establir sistemes d’alerta per a concentracions elevades a tot Europa, similars als que s’utilitzen per als episodis de contaminació urbans, de manera que les persones especialment sensibles o amb afeccions respiratòries i cardiovasculars pogueren prendre precaucions en episodis de calitja.
Anticipant-se al que proposa l’article, a Espanya, des de l’any 2001, l‘IDAEA-CSIC, amb el suport del CIEMAT, opera un sistema d’alerta primerenca gràcies a un conveni amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Aquest sistema envia prediccions amb 24 hores d’antelació a més de 250 adreces, incloent-hi xarxes de qualitat de l’aire, hospitals i societats d’al·lergologia, la qual cosa permet als col·lectius més vulnerables prendre mesures preventives davant l’arribada de la pols sahariana.
Finalment, l’investigador de l’IDAEA destaca que una altra mesura seria reduir les emissions antropogèniques locals durant els dies amb elevada pols africana per compensar el material particulat atmosfèric i limitar els problemes de salut associats a aquest fenomen. Les alertes enviades pel sistema de l’IDAEA i el CIEMAT es podrien utilitzar amb aquest objectiu.
Petros N. Vasilakos, Abhishek Upadhyay, Manousos I. Manousakas, et al. Rising dust pollution across Europe in a changing climate. Nature, DOI: 10.1038/s41586-026-10743-w
Més notícies
