-
Una investigació de l’IDAEA-CSIC proposa utilitzar els bacteris associats a copèpodes com a bioindicadors per monitoritzar la presència de contaminants orgànics al mar
-
El mètode permet avaluar l’impacte de la contaminació difusa marina de forma més senzilla i econòmica, fins i tot en fases primerenques d’exposició i llocs remots
El microbioma dels copèpodes es veu afectat pels contaminants de l’oceà. | Claudia Sanz Lanzas
Un equip científic liderat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha demostrat que el microbioma associat a copèpodes, petits crustacis que formen la major part del zooplàncton marí, pot servir com a indicador de la presència de contaminants orgànics a l’oceà. L’estudi, publicat a la revista Water Research, proposa utilitzar les comunitats bacterianes que viuen associades a aquests organismes com una nova eina per monitorar la contaminació marina de fons a gran escala.
Els contaminants orgànics són presents a tots els oceans del planeta. En la seva majoria són persistents i bioacumulatius, i alguns d’ells tòxics, i posen en risc els ecosistemes marins. Tanmateix, mesurar directament milers de compostos diferents en el medi marí és extremadament complex i costós, el que fa inviable el seu control sistemàtic a escala global. A més, aquests contaminants no estan aïllats sinó que es presenten com a mescles complexes i en concentracions molt baixes, fet que dificulta avaluar el seu impacte real sobre els ecosistemes.
“De forma similar a com el microbioma intestinal humà es pot veure alterat per l’exposició a compostos com fàrmacs o microplàstics, el microbioma associat a organismes marins podria utilitzar-se per avaluar l’estat dels ecosistemes”, explica Maria Vila-Costa, investigadora de l’IDAEA i autora principal del treball.
Per comprovar-ho, els investigadors van analitzar mostres de copèpodes recollides al llarg d’una campanya oceanogràfica en 24 punts de més de 10.000 km a l’Atlàntic, des de Vigo (Espanya) fins a Punta Arenas (Xile). Els resultats van mostrar una correlació clara entre certs grups de bacteris presents al microbioma dels copèpodes i la concentració de diferents contaminants orgànics en l’aigua de mar, com plastificants i retardants de flama organofosforats (OPE), hidrocarburs aromàtics policíclics (PAH) i alguns compostos perfluorats.
La campanya oceanogràfica ANTOM va monitoritzar contaminants al llarg de l’Atlàntic. | Maria Vila-Costa
Per confirmar aquests resultats, l’equip va realitzar proves en laboratori tot exposant copèpodes a concentracions ambientals de plastificants i retardants de flama organofosforats. Els resultats van mostrar canvis similars en el microbioma dels organismes i una disminució en la seva producció d’ous.
Detectar la contaminació abans que sigui visible
El microbioma associat a organismes pot actuar com un indicador primerenc d’exposició a contaminants, fins i tot quan són presents de manera dispersa i a molt baixes concentracions, com és la situació habitual als oceans.
A diferència de les anàlisis químiques tradicionals, aquest enfocament té diversos avantatges: permet detectar l’ exposició a mescles complexes de contaminants, funciona a grans escales geogràfiques i pot resultar més econòmic i fàcil d’aplicar en programes de monitoratge.
“Els microbiomes responen de forma molt sensible a la química que els envolta, cosa que els converteix en una eina molt prometedora per detectar l’exposició als contaminants en fases primerenques i no només quan el dany ambiental és irreversible”, assenyala Maria Paula Carrillo, investigadora de l’IDAEA-CSIC i primera autora del treball.
Els copèpodes són especialment interessants per aquest tipus d’estudis perquè són el principal component del zooplàncton marí, són presents a tots els oceans, exerceixen un paper clau en les cadenes alimentàries marines i són relativament fàcils de mostrejar i estudiar.
Els autors proposen incorporar l’anàlisi del microbioma en invertebrats en les estratègies de monitoratge ambiental de l’oceà per poder abordar de manera eficaç l’exposició a la contaminació química en el context actual de canvi global.
Maria Paula Carrillo, Naiara Berrojalbiz, Claudia Sánz, et al. (2026) Copepod-associated microbiome responses to organophosphate ester plasticizers and other bioaccumulative organic pollutants in the ocean. Water Research, 296, 125640, DOI: 10.1016/j.watres.2026.125640
Més notícies
