-
Més de 130 científics reclamen, en una carta contundent al Ministeri, la prohibició total i sense excepcions de l’ús del plom en la caça i la pesca
-
Rebutgen qualsevol moratòria o excepció a la restricció proposada per l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques
Bales i material de munició de plom. | Rafael Mateo
El febrer de 2025, l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA) va elaborar un informe que ha donat lloc a una proposta de restricció a escala de la Unió Europea sobre l’ús del plom en la munició en totes les modalitats de caça i tir esportiu a l’aire lliure, així com en els pesos utilitzats en la pesca recreativa. Però diversos països, inclosa Espanya, han presentat al·legacions per modificar-lo.
El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) del Govern d’Espanya ha presentat dues al·legacions clau que preocupen la comunitat científica. En primer lloc, el MAPA ha argumentat que els terminis establerts en l’esborrany per a l’eliminació del plom en la munició de caça són massa curts, i per això sol·licita una ampliació d’entre 5 i 10 anys per a la implementació total de la restricció. En segon lloc, a causa de les altes densitats que poden assolir els senglars en algunes zones i als possibles riscos sanitaris associats, el MAPA demana que el control poblacional d’aquesta espècie es continuï fent amb munició de plom, adduint motius de disponibilitat, preu i seguretat.
Tanmateix, els científics signants de la carta consideren que, si bé un període d’adaptació pot ser raonable, no hi ha justificació perquè superi els 5 anys.
“Al mercat ja existeixen alternatives segures i efectives que ja són utilitzades per caçadors d’arreu del món, també a Espanya”, explica Rafael Mateo, investigador de l’IDAEA i un dels signants de la carta.
Per a la comunitat científica, la segona al·legació del MAPA és considerada “encara més preocupant i menys raonable”, ja que generaria una incongruència en l’ús dels tipus de municions –permetent l’ús de munició alternativa sense plom per a la caça esportiva, però no per al control poblacional–, fet que dificultaria enormement l’aplicació efectiva de la restricció. Això obligaria l’administració a haver de valorar i decidir quan una acció cinegètica és control poblacional o caça esportiva habitual, si es permet als caçadors fer aquests controls.
Cabirol caçat amb munició de plom. | Oliver Krone
La carta adreçada al MAPA, que també s’ha compartit amb el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), ha estat elaborada pels doctors Rafael Mateo, investigador de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC); Mónica Martínez-Haro, investigadora del Grup de Recerca en Toxicologia de Fauna Silvestre de l’Institut de Recerca en Recursos Cinegètics (IREC – CSIC, UCLM, JCCM); i José A. Donázar, investigador de l’Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), destacats experts del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) amb una àmplia trajectòria en l’estudi dels impactes del plom sobre el medi ambient, la fauna salvatge i la salut pública.
La toxicitat del plom és un fet àmpliament reconegut, considerat des de l’antiguitat com “un dels metalls tòxics amb més impacte sobre la salut de les persones, els animals i el medi ambient”. S’ha establert que “no existeix un nivell segur d’exposició” a aquest metall, la qual cosa ha motivat la seva eliminació en nombroses aplicacions i la substitució per materials menys perillosos. De fet, tant l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) han emès advertiments clars, reconeixent que “els infants i les dones embarassades no haurien de consumir carn de caça a causa del risc que representen per a la salut els residus de plom de la munició”. Tot i això, el seu ús en la munició de caça i tir esportiu, així com en pesos de pesca, continua vigent.
El problema també té una dimensió ambiental important. L’ús de munició de plom en la caça terrestre implica la dispersió anual d’aproximadament 14.000 tones d’aquest metall als boscos i terres agrícoles d’Europa.
“Aquest plom no desapareixerà; continuarà sent plom i, un cop el perdigó s’hagi disgregat, no farà més que contaminar sòls, aigües i la xarxa tròfica”, conclou Rafael Mateo.
A més, l’impacte sobre la fauna salvatge és considerable, especialment en les aus. La intoxicació per ingestió de partícules de plom s’ha diagnosticat en almenys 13 espècies d’aus rapinyaires a Espanya, totes elles estrictament protegides. Així, la carta posa l’èmfasi en la urgència de la prohibició, advertint que “com més es trigui a prohibir l’ús del plom en la munició de caça, més contaminat estarà el nostre medi ambient”.
Tros de cecina amb un fragment de plom. | Rafael Mateo
Per totes aquestes evidències contundents —i altres recollides a l’informe elaborat per l’ECHA sobre els riscos que representa per a la salut pública i ambiental l’ús del plom en la caça, el tir esportiu i la pesca recreativa—, els tres autors i els més de 130 científics adherits a aquesta carta, entre els quals es troba la gran majoria d’experts en l’estudi dels efectes del plom sobre la conservació de la biodiversitat a Espanya, expressen el seu “suport total a l’esborrany per a la Modificació de l’Annex XVII del Reglament (CE) 1907/2006 del Parlament Europeu i del Consell relatiu al Registre, Avaluació, Autorització i Restricció de Substàncies Químiques (REACH), pel que fa al plom en la munició i els pesos de pesca”, tal com ha estat presentat. La seva posició és clara: “sense moratòries en l’aplicació ni, sobretot, excepcions com la del control poblacional”.
La carta, que es pot consultar íntegrament en aquest enllaç, és una crida urgent per protegir la salut pública, la fauna i el medi ambient, i insta el MAPA a reconsiderar les seves al·legacions i a alinear-se amb l’evidència científica per assolir una prohibició del plom realment efectiva i sense fissures.
Més notícies
